He decidido cambiar el idioma de mis entradas en el blog, ya que, aunque me guste mas en mi lengua materna, comprendo que no todo el mundo entiende mi lengua y a mi no me cuesta nada expresarme en otro idioma.
Haré un resumen de la entrada anterior. Os cuento que siempre he sido una chica regordita, pero con el paso de los años la cosa se ha ido acentuando más, hasta el extremo que ahora peso 104 kilos i mido 1.62. Hasta que no llegué a los 95 kgs aprox. no me habia preocupado mucho, lo tenia bastante asumido, pero al superar esa barrera noté que mi cuerpo ya no era el mismo, me duelen mucho las rodillas, se me hinchan los tobillos de bido a la hipertensión que sufro, no puedo caminar mucho ni ir en bici porque enseguida me falta el aire y me ahogo. Total que mi salud se resiente un montón. Evidentemente, a lo largo de los años he hecho varias dietas y en el momento funcionaron, pero lo que me costaba meses perder lo recuperaba en pocas semanas otra vez. Ahora mismo, debido a la hipertensión y al colesterol empecé una dieta bastante dura, me pasé bastantes semanas comiendo basicamente ensaladas de tomate y queso burguitos y algun pescado o pollo a la plancha. Pues bien, perdí 5 kilos bastante rápido, pero a la que he vuelot a introducir algun alimento más ya está, ya he recuperado esos kilos de nuevo, y súper rápido.
A principios de año decidí que tenia que buscar una solución mas duradera y empecé a informarme sobre los diferentes tipos de cirugia para esta enfermedad. Sé que es un proceso muy largo, siempre que en la SS quieran operarme, y así fuí al medico de cabecera para derivarme al endocrino. Me dieron hora para el mes de diciembre, pero ayer me llegó una carta del hospital adelantandome la visita para el 15 de noviembre. A ver qué me deparará la próxima visita....
dissabte, 16 d’octubre del 2010
La meva història
Vull posar remei a la meva obesitat i voldria explicar-ho per si pot servir d'ajuda a algú amb aquesta mateixa malaltia. Explicaré com em sento, el que em passa pel cap i quin és tot aquest procés que seguiré fins trobar una sol·lució a la meva malaltia. Explicaré breument els antecedents del meu cas.
De sempre he estat una persona amb excés de pes. A més, s'ha de reconèixer que jo disfruto amb el menjar i m'agrada molt seure a taula davant un bon àpat.
Ja recordo a l'escola que era la més grassoneta de la classe i sempre hi havia algú que se'n reia. A mida que vaig anar creixent també va augmentar el meu excès de pes, però no era cap bestiesa, almenys no m'ho semblava. No estava acomplexada per la meva imatge, tot i que tenia problemes per trobar roba a les botigues on totes les meves amigues anaven a comprar. Jo amb un parell de texans i unes samarretes grans ja en tenia prou, em conformava.
Més o menys fa uns deu-dotze anys vaig fer un règim amb un metge en el que vaig aconseguir passar de 82 kilos a 69.90 kgs. Estava molt contenta, però va ser deixar el règim i em vaig engreixar molt ràpidament els kilos que havia perdut. Al cap d'un parell d'anys (al 2001) vaig tornar amb aquell metge i vaig poder arribar a casar-me amb 70 kilos. A partir d'aqui, sempre vigilant molt el que menjava i estant-me molt de moltes coses he anat augmentant de pes. Amb els dos embarassos, al tenir les criatures semblava que no havia agafat més pes del que tenia però al poc temps els kilos ja s'havien acumulat. Res, que en qüestió de nou anys i amb vàries dietes pel mig, he passat de pesar 70 kilos fins el meu pes actual, a dia d'avui 104 kilos.
A partir dels 95 kilos el problema jo no era només estètic, ja esdevé un problema de salut, ja que em fan molt de mal els genolls, soc hipertensa (aquest estiu vaig tenir una crisi molt sèria), tinc la glucosa un xic elevada i a més em falta l'aire quan camino, sobretot en pujades. No puc anar en bici perque m'ofego..
Una altra cosa a destacar és que moltes vegades tinc la sensació que la gent no t'entèn, i es pensen que estàs grassa perquè vols. Ja els canviava el meu lloc en alguna ocasió. És desesperant fer unes setmanes de règim per perdre 3-4 kilos i al cap de dos dies de deixar de fer-ho estrictement veus que els kilos tornen a augmentar més la propina.
Des de fa uns mesos vaig decidir posar remei a la meva malaltia i estic decidida a operar-me. Ja sé que és un procès molt llarg, sempre que t'acceptin clar.Vaig anar al metge de capçalera el passat mes de maig i vaig demanar hora a l'endocrí. Em van donar hora pel 1 de desembre. Ahir, però, em va arribar una carta de l'hospital en la que m'avançaven l'hora pel 15 de novembre.
Aquest és el principi del cami a la meva nova vida.
De sempre he estat una persona amb excés de pes. A més, s'ha de reconèixer que jo disfruto amb el menjar i m'agrada molt seure a taula davant un bon àpat.
Ja recordo a l'escola que era la més grassoneta de la classe i sempre hi havia algú que se'n reia. A mida que vaig anar creixent també va augmentar el meu excès de pes, però no era cap bestiesa, almenys no m'ho semblava. No estava acomplexada per la meva imatge, tot i que tenia problemes per trobar roba a les botigues on totes les meves amigues anaven a comprar. Jo amb un parell de texans i unes samarretes grans ja en tenia prou, em conformava.
Més o menys fa uns deu-dotze anys vaig fer un règim amb un metge en el que vaig aconseguir passar de 82 kilos a 69.90 kgs. Estava molt contenta, però va ser deixar el règim i em vaig engreixar molt ràpidament els kilos que havia perdut. Al cap d'un parell d'anys (al 2001) vaig tornar amb aquell metge i vaig poder arribar a casar-me amb 70 kilos. A partir d'aqui, sempre vigilant molt el que menjava i estant-me molt de moltes coses he anat augmentant de pes. Amb els dos embarassos, al tenir les criatures semblava que no havia agafat més pes del que tenia però al poc temps els kilos ja s'havien acumulat. Res, que en qüestió de nou anys i amb vàries dietes pel mig, he passat de pesar 70 kilos fins el meu pes actual, a dia d'avui 104 kilos.
A partir dels 95 kilos el problema jo no era només estètic, ja esdevé un problema de salut, ja que em fan molt de mal els genolls, soc hipertensa (aquest estiu vaig tenir una crisi molt sèria), tinc la glucosa un xic elevada i a més em falta l'aire quan camino, sobretot en pujades. No puc anar en bici perque m'ofego..
Una altra cosa a destacar és que moltes vegades tinc la sensació que la gent no t'entèn, i es pensen que estàs grassa perquè vols. Ja els canviava el meu lloc en alguna ocasió. És desesperant fer unes setmanes de règim per perdre 3-4 kilos i al cap de dos dies de deixar de fer-ho estrictement veus que els kilos tornen a augmentar més la propina.
Des de fa uns mesos vaig decidir posar remei a la meva malaltia i estic decidida a operar-me. Ja sé que és un procès molt llarg, sempre que t'acceptin clar.Vaig anar al metge de capçalera el passat mes de maig i vaig demanar hora a l'endocrí. Em van donar hora pel 1 de desembre. Ahir, però, em va arribar una carta de l'hospital en la que m'avançaven l'hora pel 15 de novembre.
Aquest és el principi del cami a la meva nova vida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)